Graus 2005
Segon estudi d'inserció laboral dels graduats de les universitats catalanes. Resultats:
La inserció laboral dels graduats universitaris (promoció 2001). Total per àrees
La inserciól laboral dels graduats universitaris (promoció 2001). Total per subárees
Resultats per titulació i universitat
D'aquest estudi se'n deriven les conclusions següents:
- Situació laboral
- Mobilitat
- Gènere i inserció laboral
- Requisits per a la feina i funcions desenvolupades al lloc de treball
- Adequació de les feines a la titulació universitària
- Satisfacció amb la feina actual
- Guanys anuals
- Satisfacció amb la carrera cursada
- Valoració de la formació rebuda i utilitat per al desenvolupament de la feina
- Continuació dels estudis
- Taules
- Característiques tècniques
Situació laboral
El 90,2% dels graduats treballaven en el moment de fer l'enquesta. La taxa d'atur se situa en el 4,8%, mentre que la d'inactius (graduats que no cerquen feina) és del 5%. El 63% dels inactius afirmen que no cerquen feina perquè continuen estudiant, un 10% no en cerquen per maternitat/llar, i el 27% restant per altres motius. Aquests resultats globals d'ocupació mostren diferències rellevants segons la tipologia d'estudis, trobant les diferències màximes següents:
- Salut és l'àrea on hi ha la taxa més alta d'ocupació (94%), mentre que Ciències Experimentals és on és més baixa (84%).
- Ciències Experimentals és l'àrea on hi ha més inactius, un 10,2% (el 74% dels quals està fent doctorat, percentatge que és el més elevat de totes les àrees), mentre que Ciències de la Salut i l'àrea Tècnica és on hi ha menys inactius (3%).
- El nombre d'inactius és més baix, doncs, per a dues àrees clarament professionalitzadores (Tècnica i Salut), mentre que és més alt en l'àrea més acadèmica.
Cal destacar que la compaginació d'estudis i treball és cada cop més predominant, el 58,8% dels enquestats declara aquesta situació. El temps per trobar la primera feina supera els tres mesos d'inserció en un 21,5% i la principal via d'accés al primer treball són els contactes personals (35%).
Mobilitat
Una tercera part dels graduats enquestats ha tingut alguna experiència de mobilitat. Del 35% que ha tingut experiències de mobilitat, ha estat, a parts iguals, pels estudis i per motius laborals (38% pels estudis, 40% laboralment, 22% pels dos motius). Per motius laborals, l'àrea de major mobilitat és la Tècnica (47%) seguida de Ciències Socials (44%), i de Ciències de la Salut (41%). Per contra, les àrees on hi ha un major percentatge d'experiències de mobilitat pels estudis són Humanitats i Ciències Experimentals amb un 48%.
Gènere i inserció laboral
El 90% de les graduades i el 90,5% dels graduats treballen. El gènere no és, per tant, tan influent com l'àrea disciplinar pel que fa les taxes d'ocupació. Per àrees, les taxes d'ocupació són també similars. Per contra, sí que hi ha diferències en les condicions laborals. Les graduades presenten situacions de major inestabilitat laboral i sous inferiors. Aquesta situació és bastant homogènia per àrees, si bé a Humanitats hi ha més paritat entre gèneres.
Requisits per a la feina i funcions desenvolupades al lloc de treball
Es supera el 50% de contractes fixos, i al voltant d'un 10% de contractació autònoma, sense diferències massa significatives en ambdues tipologies respecte a l'estudi anterior i per al total de la mostra. Cal destacar algunes diferències significatives per àrees:
- L'àrea Tècnica és l'àrea que mostra un situació laboral més estable (62% contracte fix), mentre que l'àrea d'Humanitats és l'àrea amb menys contractes fixos (40%)
- L'àrea amb més contractes temporals és Humanitats (46%), i la que menys, la Tècnica (23,4%)
- Les àrees on hi ha més autònoms són la de Ciències de la Salut i la Tècnica (12,5%), mentre que on n'hi ha menys és a l'àrea de Ciències Experimentals
- Els resultats de l'àrea de la Salut es deuen, en gran part, a que el 89% dels odontòlegs són autònoms (enfront el 5% dels farmacèutics). De manera semblant, el pes dels contractes autònoms a l'àrea Tècnica es deu a la subàrea d'arquitectura (amb un 76% d'arquitectes autònoms i un 42% d'arquitectes tècnics, enfront del només 2% d'enginyers químics i enginyers tècnics industrials especialitat en química industrial)
- Finalment, l'àrea amb més becaris és la de Ciències Experimentals (12%) i la que en té menys la de Ciències de la Salut (1,3%)
Adequació de les feines a la titulació universitària
Les feines dels graduats són pròpies d'universitaris. Al 75% dels enquestats se'ls va exigir una titulació universitària per accedir a la feina actual, i al 58% se'ls va demanar la titulació específica (88% en Ciències de la Salut vs 41% d'Humanitats). Del 25% restant, el 8% desenvolupa feines que exigeixen tenir una titulació universitària, tot i que quan hi van accedir no els la van demanar. El tipus de títol és un factor clau per inserir-se: al 64% se'ls va requerir la titulació específica; només per a un 16% era indiferent quina titulació universitària es demanava. El 90% dels enquestats afirma que desenvolupa funcions qualificades i només un 10% diu que fa funcions no qualificades. En el cas d'Humanitats, el 38,5% dels graduats enquestats desenvolupa una feina per la qual no es requeria cap titulació universitària. En conclusió, 3/4 parts dels enquestats fan feines pròpies d'universitaris. Ciències de la Salut és l'àrea on hi ha una major adequació entre el títol i el lloc de treball, mentre que a Humanitats és on es donen més situacions de sobreeducació.
Satisfacció amb la feina actual
Els graduats es manifesten satisfets amb la feina actual i, en general, la puntuen per sobre del 5 (5,4). En una escala de l'1 (gens) al 7 (molt), aquesta puntuació és equivalent a un 7,7 en una escala de 10 punts. Dels diferents aspectes de la feina destaquen, com a més satisfactoris, el contingut i les perspectives d'estabilitat dels llocs de treball, en canvi, la valoració més baixa està relacionada amb la utilitat dels coneixements de la formació universitària. Com era d'esperar, la satisfacció amb la utilitat dels coneixements és més elevada on hi ha una major adequació amb la titulació específica (4,8 a Ciències de la Salut), i més baixa on l'adequació és menor (3,9 a Humanitats). Aquesta dada és coherent amb l'elevada adequació de les feines que realitzen.
Guanys anuals
Tres anys després de la graduació, el 47,5% cobra entre 9.000 i 18.000 euros l'any, i el 43% dels graduats cobra més de 18.000 euros l'any. Per àrees, aquest darrer percentatge varia del 71% de l'àrea Tècnica, que cobra més de 18.000 euros, al 19% d'Humanitats (Ciències de la Salut, 44%, Ciències Experimentals 36% i Ciències Socials 35%).
Taula guanys anuals/ensenyament
Satisfacció amb la carrera cursada
El 71,3% dels graduats enquestats afirma que repetiria els estudis si hagués de tornar a triar una carrera universitària . Les diferencies entre àrees oscil·len entre el 76% en Ciències de la Salut i el 68% en Humanitats. Els odontòlegs són els qui més repetirien la carrera (91%), seguits de prop per Mestres en educació infantil (88%), diplomats en Biblioteconomia i documentació (87%), Arquitectes tècnics (86%). En 27 dels 112 ensenyaments, més del 80% de graduats repetirien la carrera. Per sota del 50% hi trobem només 10 ensenyaments. El 86% dels graduats enquestats repetiria universitat.
Valoració de la formació rebuda i utilitat per al desenvolupament de la feina
Els graduats valoren la formació teòrica rebuda a la universitat amb gairebé un 5, en una escala de l'1 al 7, mentre que la formació pràctica es queda al voltant del 4 en la mateixa escala (3,8). Per àrees, els valors oscil·len per a la formació teòrica entre el 5,2 de Ciències Experimentals i el 4.86 de Ciències Socials i, per a la formació pràctica, del 4,38 en Ciències de la Salut al 3,36 en Humanitats. En canvi, la utilitat dels coneixements teòrics i pràctics per al desenvolupament professional ha estat valorada de forma molt similar (entorn el 4) pels graduats. Les diferències entre àrees segueixen el mateix patró del punt anterior.
Continuació dels estudis
Tres quartes parts dels graduats han tingut alguna experiència de formació després de graduar-se. D'aquests, un 30% continua la formació universitària (bé una llicenciatura, 21%, bé un doctorat, 9%), un altre 32% cursa postgraus o màsters, i, finalment, un 38% ha realitzat cursos especialitzats o en altres tipologies de formació.
Taules
- Estatus d'inserció
- Primera inserció - Satisfacció amb la feina actual
- Adequació entre la feina i els estudis
- Condicions laborals
- Valoració de l'adequació de la formació
Característiques tècniques
Any de realització: 2005
Universitats participants: UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL i URV.
Població de referència i mostra: 21.767 / 11.456 (graduats de la promoció 2000-2001 excepte en el cas de la titulació de Medicina, que són els graduats del curs 1997-1998)
