Ocupadors Ensenyament 2014-2016
Objectiu de l'estudi
Aquest estudi pretén aportar informació sobre la valoració de les competències dels nous docents contractats als centres d'educació infantil, primària i secundària de Catalunya, tant de l'àmbit públic com de l'àmbit concertat i privat. En definitiva, es vol millorar l'encaix de les demandes formatives dels centres educatius amb l'oferta de les universitats.
Es consideren nous docents les persones que han obtingut la titulació universitària els últims dos anys, i també les que fa més de dos anys que han obtingut el títol universitari però tenen poca experiència laboral. |
Informe quantitatiu
Informes qualitatius
Treballs d'investigació de grups de recerca
L'adequació del perfil dels mestres davant de les necessitats de l'escola actual, coordinat per Mireia Civís de la Universitat Ramon Llull
Professorat novell: competències docents a l'inici de l'exercici professional, coordinat per Montserrat Freixa de la Universitat de Barcelona
Els principals aspectes analitzats són els següents:
- Població i mostra
- Contractació dels nous docents
- Competències dels nous docents
- Marge de millora en el perfil de formació
- Acollida, formació i innovació als centres educatius
- Col•laboració amb la universitat
- Publicacions recomanades
Població i mostra
L'estudi consta de 281 respostes de directors, gerents i titulars de centres educatius d'educació infantil, primària i secundària de Catalunya. Les enquestes s'han realitzat en línia.
Taula 1. Distribució de la població i de la mostra d'ocupadors segons els nivells educatius oferts als centres
Població | Mostra | |||
---|---|---|---|---|
N | % | N | % | |
Centres d'educació infantil i primària | 1.809 | 61,99% | 164 | 58,36% |
Centres d'educació secundària | 571 | 19,57% | 70 | 24,91% |
Centres d'educació infantil, primària i secundària | 538 | 18,44% | 47 | 16,73% |
Total | 2.918 | 100,00% | 281 | 100,00% |
Contractació dels nous docents
- Malgrat la crisi econòmica i les restriccions pressupostàries, el 60% dels centres públics de la mostra han contractat docents graduats recentment o novells, mentre que als centres concertats o privats aquest percentatge augmenta fins al 91%.
- El 83% dels centres públics estan molt o bastant satisfets amb l’adequació del perfil dels docents contractats.
- Més del 80% dels centres públics que han contractat consideren com a factors molt o bastant rellevants per a la contractació tenir més d’una titulació o formació complementària, poder impartir classes en anglès i tenir experiència prèvia al mateix centre.
- Més del 90% dels centres concertats o privats que han contractat consideren molt o bastant important per a la contractació tenir més d’una titulació i poder impartir classes en anglès. Més del 60% d’aquests centres consideren el prestigi de la universitat on s’ha graduat el docent com un factor rellevant de contractació.
Gràfic 1. Importància dels factors de contractació de nous docents als centres públics
Competències dels nous docents
Les competències que es consideren més importants són la responsabilitat en el treball (9,4), la competència disciplinària en llengua catalana (9,3) i la capacitat per promoure valors i respecte a l'aula (9,2).
Pel que fa a la satisfacció, la satisfacció global amb les competències dels nous docents és de 6,8 sobre 10. Les tres competències dels nous docents amb les quals els informants dels centres se senten més satisfets són la responsabilitat en el treball (7,5), les habilitats informàtiques (7,5) i la capacitat per promoure valors i respecte a l'aula (7,5).
Gràfic 2. Comparativa de les mitjanes d'importància i de satisfacció relatives a les competències dels docents graduats recentment o novells
Nota: Les competències en formació disciplinària (llengua catalana, llengua castellana, llengua estrangera, matemàtiques, ciències i tecnologia, ciències socials i de la natura, i música, plàstica i educació física) només fan referència als mestres d'educació infantil i primària. La competència en la capacitat d'impartir diverses matèries només correspon als docents d'ESO.
Marge de millora en el perfil de formació
- Als centres de complexitat alta, la competència que es considera més important és la gestió de l'aula. En canvi, aquesta competència se situa en quarta posició en importància als centres de complexitat mitjana i en sisena posició als de complexitat baixa.
- La competència en gestió de conflictes ocupa la sisena posició en importància als centres de complexitat alta, mentre que es desplaça fins a la vuitena posició als de complexitat mitjana i ocupa la setzena posició als de complexitat baixa.
- On hi ha més marge de millora en les competències dels nous docents és en la gestió de l'aula (-2,7), la gestió de conflictes (-2,6), la llengua estrangera (-2,3) i la innovació i recerca (-2,1). En totes les competències, el marge de millora considerat pels informants és superior als centres públics que als concertats o privats.
Gràfic 3. Diferència entre les mitjanes d'importància i de satisfacció relatives a les competències dels docents graduats recentment o novells
Nota: Les competències en formació disciplinària (llengua catalana, llengua castellana, llengua estrangera, matemàtiques, ciències i tecnologia, ciències socials i de la natura, i música, plàstica i educació física) només fan referència als mestres d'educació infantil i primària. La competència en la capacitat d'impartir diverses matèries només correspon als docents d'ESO.
Acollida, formació i innovació als centres educatius
- El 77% dels centres educatius disposen d'accions d'acollida i de formació per als nous docents. Aquest percentatge varia segons la titularitat del centre i oscil·la entre el 76% als centres públics i el 81% als centres concertats o privats.
- El 70% dels centres que fan formació proporcionen un mentor als nous docents, el 40% programen sessions de formació per a necessitats específiques i el 16% faciliten la formació en centres externs.
- Entre els centres que han realitzat innovacions educatives, la més majoritària és la innovació didàctica i pedagògica (98%), seguida de canvis importants en la tecnologia del centre (81%) i de noves formes de relacionar-se amb altres centres educatius (56%).
Gràfic 4. Accions innovadores als centres educatius
Col•laboració amb la universitat
- La forma més freqüent de col·laboració entre la universitat i els centres educatius és l'oferta de pràctiques per als docents (73%), seguida de la participació en projectes d'innovació educativa (63%).
- Una forma de col·laboració menys freqüent dels centres educatius de titularitat pública és la valoració de plans d'estudis (27%).
- El 29% dels centres concertats o privats utilitzen la borsa de treball de la universitat. Els centres públics no la utilitzen, ja que la contractació es realitza via el Departament d'Ensenyament.
Publicacions recomanades
BARBER, M.; MOURSHED, M. (2007) How the world’s best-performing school systems come out on top. McKinsey & Co. http://doi.org/10.1007/s10833-008-9075-9.
COM (2007) Communication from the Commission to the Council and the European Parliament: Improving the Quality of Teacher Education. Brussel·les: Commission of the European Communities. http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:52007DC0392&from=EN.
GUTIÉRREZ GONZÁLEZ, J. M. (2011) «La Formación Inicial del Profesorado de Secundaria. Del CAP al Máster». A: CEE Participación Educativa, 17, pàg. 96-107. http://www.ub.edu/obipd/docs/la_formacion_inicial_del_profesorado_de_secundaria__del_cap_al_master.pdf.
JENSEN, B.; SANDOVAL-HERNÁNDEZ, A.; KNOLL, S.; GONZÁLEZ, E. (2012) The Experience of New Teachers: Results from TALIS 2008. París: OECD Publishing.