CompartirGraus 2001
Primer estudi d'inserció laboral dels graduats de les universitats catalanes. Resultats:
D'aquest estudi se'n deriven les conclusions següents:
- Estudis universitaris i treball
- Només estudiar? o estudiar i treballar?
- Antecedents laborals i qualitat de la situació laboral
- Per què tanta educació?
- El peatge d'un context liberalitzador (lentitud i precarietat)
- Mobilitat o assentament territorial?
- Via d'accés a l'ocupació
- Gènere, estudis universitaris i treball
- La satisfacció global de la situació laboral
- La valoració de la formació universitària
- La repetició de la carrera com a indicador de satisfacció
- Taules
- Característiques tècniques
Estudis universitaris i treball
Els qui assoleixen una titulació universitària s'orienten clarament a l'activitat laboral i professional i s'insereixen en un alt percentatge en la població activa. A més, la possessió d'un títol universitari suposa una millor situació de l'individu amb vista a la recerca de feina. La resposta a la pregunta de si són a l'atur els graduats universitaris tres anys després d'haver acabat els estudis universitaris és clarament negativa. Només el 6% dels graduats universitaris eren a l'atur tres anys després d'haver-se graduat. Humanitats i Ciències Experimentals (11%) i Enginyeries (3%) marquen els extrems. Una dada que cal remarcar és el fet que el 4% del total del grup que s'ha estudiat es troba en una situació d'inactivitat (persones aturades que no busquen feina). Aquest cas es dobla en el cas de Ciències Experimentals (9%).
Només estudiar? o estudiar i treballar?
El 59% dels graduats havien fet els estudis com a estudiants a temps complet (el 73 i el 77% a Ciències de la Salut i Ciències Experimentals, respectivament), encara que només el 14% eren ocupats a temps complet (6% i 5% a Ciències de la Salut i Ciències Experimentals, respectivament). La resta treballava a temps parcial. Es pot veure que hi ha una tendència clara dels joves a assolir nivells de formació superior, com una garantia per competir de forma més favorable en el mercat de treball. Això fa que sigui molt probable que, durant aquesta dècada, augmenti el nombre de joves que comptabilitzaran la feina amb els estudis (Estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona 2002).
Antecedents laborals i qualitat de la situació laboral
Treballar durant la carrera en una feina relacionada amb el camp d'estudi és un factor que facilita una millor qualitat de la situació laboral dels graduats catalans. El 70% dels qui tenien una feina relacionada amb els estudis es consideren inserits adequadament. La mateixa opinió manifesta el 65% dels qui només van estudiar. No obstant això, per als qui han desenvolupat feines no relacionades amb els estudis el percentatge cau al 47%.
Per què tanta educació?
Dos terços del total dels graduats consideren que estan adequadament inserits (la titulació universitària i les seves funcions i tasques es corresponen). Per al 14% la seva feina es troba per sota de l'exigència del títol a l'hora de contractar-lo. Per al 7% encara no ha arribat l'hora en què l'ocupador els reconegui que, tot i que no els va demanar el títol universitari (potser per una possible relació amb drets salarials posteriors) la feina que desenvolupen requereix la seva formació universitària. Únicament al 15% dels graduats no se'ls va demanar el títol universitari per contractar-los ni consideren que la formació adquirida sigui necessària per a les funcions i tasques que fan (hi ha, doncs, una sobreeducació). Els extrems els marquen el 6% i el 3% a Tècniques i Ciències de la Salut, respectivament, i més del 32% a Humanitats.
El peatge d'un context liberalitzador (lentitud i precarietat)
Les dades assenyalen que més de la meitat dels graduats amb feina tres anys després d'haver acabat els estudis ja treballaven abans d'acabar la carrera, i el 26% abans de tres mesos. Només el 5% diu que ha tardat més d'un any a trobar feina (el 9% en el cas d'Humanitats i Ciències Experimentals). Pel que fa a l'estabilitat de la feina, el 55% dels ocupats tenien un contracte fix, el 8% eren treballadors autònoms, el 36% tenien un contracte temporal (Enginyeries un només el 26% enfront del 50% d'Humanitats i Ciències Experimentals) i el 2% es trobaven en una situació irregular, sense contracte. Dos fets contribueixen a la generació d'un context escassament facilitador de la inserció dels universitaris: d'una banda, la frenada com a ocupador del sector públic i, de l'altra, els salaris que durant els primers anys d'ocupació són superiors en el sector privat per a gran part dels graduats.
Mobilitat o assentament territorial?
Hi ha una tendència clara per part dels graduats a Catalunya a romandre a la comunitat autònoma on han estudiat. Només el 6% dels graduats treballen fora de Catalunya. I el 71% del total de graduats de les set universitats públiques de Catalunya treballen a la província de Barcelona, tot i que el 12% de graduats a les universitats d'aquesta província treballen fora.
Via d'accés a l'ocupació
La via d'accés a la primera feina identifica les amistats com a primera estratègia (40%), seguit dels anuncis a la premsa (17%), les estades de pràctiques a les empreses (9%) i les borses de treball de les universitats (8%). Els serveis institucionals d'ocupació s'utilitzen poc (3%).
Gènere, estudis universitaris i treball
Les dades posen de manifest que la situació de les graduades a Catalunya no presenta diferències amb relació a la situació dels graduats, tant pel que fa a la taxa d'ocupació com a la qualitat de la inserció. Tampoc es confirmen diferències quant a la celeritat de la inserció. Ara bé, sí que hi ha diferències clares en els salaris percebuts. Mentre que en trams inferiors (fins a 18.000 euros) el percentatge és més gran en les graduades, en els trams entre 18.000 i més de 40.000 euros la situació s'inverteix, si bé és cert que en l'interval dels 18.000-30.000 euros és on es nota la diferència més gran. La clara discriminació de salaris és constant en els estudis internacionals.
La satisfacció global de la situació laboral
En general els graduats se senten prou satisfets amb la seva situació laboral global: una valoració de 5,38 en una escala d'1 a 7 ( equivalent a un 7,7 en una escala de 0 a 10) és la que es va obtenir com a mitjana de les enquestes telefòniques amb diferències mínimes entre àrees (5,26 a Humanitats i Ciències Experimentals enfront de 5,57 a Ciències de la Salut). En l'estudi europeu [GARCÍA-MONTALVO, MORA, 2000], la valoració de les respostes a la pregunta de si és satisfactòria la feina actual va ser del 6,6 en una escala de 0 a 10.
La valoració de la formació universitària
Formació teòrica i formació pràctica: és molt significatiu que els graduats valoren amb un nivell més alt la formació teòrica rebuda a la universitat que la seva formació pràctica. Les diferències entre el nivell de formació assolit a la universitat i l'exigència d'aquesta formació a la feina sembla que assenyalen un dèficit de formació pràctica. Els graduats no atorguen notes excel·lents al nivell assolit en la seva formació, però tampoc no atorguen un suspens. Competències transversals (com ara la comunicació, el treball en equip, el lideratge, la solució de problemes, el pensament crític, el raonament, la creativitat, la gestió i les competències instrumentals): en aquest cas hi ha una tendència a valorar menys la formació rebuda en aquestes competències per part dels graduats catalans que les que fan referència a la formació teòrica i pràctica, alhora que hi ha una valoració més gran de la demanda d'aquestes competències en el lloc de treball. Llevat, doncs, de la formació teòrica, apareix un diferencial negatiu entre la valoració de la formació rebuda i l'exigida per al desenvolupament de les seves funcions.
La repetició de la carrera com a indicador de satisfacció
Pràcticament el 70% dels graduats afirmen que tornarien a repetir la mateixa carrera. Un de cada 3 graduats no sembla gaire satisfet dels estudis que ha fet. Les diferències afecten fonamentalment Enginyeries (1 de cada 4) i Humanitats (on gairebé el 40% no repetiria la carrera cursada). Les dades obtingudes en aquest estudi estan en la línia d'un dels estudis més fiables internacionalment, el derivat del National Graduates Surveys de Canadà.
Taules
- Estatus d'inserció
- Primera inserció - Satisfacció amb la feina actual
- Adequació entre la feina i els estudis
- Condicions laborals
- Valoració de l'adequació de la formació
Característiques tècniques
Any de realització: 2001
Universitats participants: UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV.
Població de referència i mostra: 21.178 / 9.765 (graduats de la promoció 1997-1998).
