CompartirProcés de Bolonya: la construcció de l'EEES
El mes de juny de 1999, 29 països europeus van signar a Bolonya una declaració en la qual es feia palesa la necessitat de desenvolupar, abans de l'any 2010, un procés de convergència en l'àmbit de l'ensenyament superior que donés coherència als diferents sistemes existents, per tal de facilitar la lliure circulació de persones promoguda pels països de la Unió Europea.
La creació de l'Espai europeu d'educació superior (EEES) no té, però, com a objectiu implantar un sistema rígid i uniforme a tot el continent, sinó establir mecanismes flexibles i transparents que permetin a la ciutadania accedir lliurement tant a l'oferta educativa com al mercat de treball europeus. Es tracta d'arribar a un equilibri entre els avantatges de la diversitat i les restriccions i incompatibilitats que se'n podrien derivar; o, dit en altres termes, d'avançar vers un "nou paradigma basat en sistemes diversos orientats cap a objectius comuns".
- Per tal d'aconseguir aquests objectius comuns, la Declaració de Bolonya recomana sis actuacions:
- La promoció de la mobilitat, mitjançant l'eliminació dels obstacles per al ple exercici de la lliure circulació d'estudiants, professorat, investigadors i personal tècnic administratiu.
- La promoció de la cooperació europea, per assegurar un grau de qualitat per al desenvolupament de criteris i mètodes comparables.
- L'adopció d'un sistema fàcilment llegible i comparable de titulacions, mitjançant la implantació d'un suplement europeu al títol obtingut per l'estudiant, amb vista a afavorir l'accés al mercat laboral (ocupabilitat) i la competitivitat internacional del sistema europeu.
- L'adopció d'un sistema basat fonamentalment en dos nivells principals d'estudis: grau i postgrau. El títol de grau, atorgat en finalitzar el primer nivell, d'una durada mínima de tres anys, tindrà un valor específic tant acadèmic com laboral. El segon nivell, d'una durada màxima de dos anys, donarà lloc a l'obtenció d'un títol de postgrau, tal com està succeint a molts països europeus.
- L'establiment d'un sistema comú de comptabilització del crèdit, prenent com a base l'ECTS (European Credit Transfer System), utilitzat en els programes europeus de mobilitat ja existents.
- La promoció d'una necessària dimensió europea en l'educació superior, amb èmfasi en el desenvolupament curricular, la col·laboració institucional, els plans de mobilitat i els programes integrats d'estudi, formació i recerca.
Aquest procés d'harmonització (no pas d'homogeneïtzació) de l'espai comú té per força una incidència profunda en l'estructura i la concepció dels estudis superiors de tots els països implicats. Si es volen aconseguir els objectius esmentats, resulta imprescindible que els estudis esdevinguin transparents —per assegurar el reconeixement mutu i garantir la lliure circulació d'estudiants—, que siguin flexibles —és a dir, estructurats al voltant de mòduls que proporcionin una formació versàtil i oberta, amb diferents punts d'accés i de sortida; una formació adaptada, en definitiva, a una àmplia tipologia d'alumnes amb expectatives i circumstàncies diverses— i que siguin prestigiosos —és a dir, basats en estàndards de qualitat transnacionals i capaços de captar estudiants de diferents països.
| Documents de referència: |
|---|
| Ministres europeus d'educació superior (1999). Declaració de Bolonya. AQU Catalunya (2003). Marc general per a la integració europea. Barcelona: AQU Catalunya. Comissió Europea (2009). The Bologna Process - Towards the European Higher Education Area. Consell d'Europa. Bologna for Pedestrians. Benelux Bologna Secretariat. Bologna process. |
- El crèdit europeu
- L'estructura dels estudis
- L'assegurament de la qualitat
- El suplement europeu al títol
- El Marc de Qualificacions
- Un nou paradigma docent
El crèdit europeu
L'European Credit Transfer System (ECTS) és la unitat de mesura comuna a tots els títols universitaris adaptats a l'EEES, que té en compte el volum de treball que l'estudiantat ha de realitzar per tal d'assolir els objectius d'un programa d'estudis. S'ha desenvolupat com a sistema de transferència i d'acumulació de crèdits centrat en l'estudiant:
- Com a sistema de transferència de crèdits té l'objectiu de facilitar la mobilitat dels estudiants, ja que permet el reconeixement acadèmic dels estudis realitzats en altres universitats.
- Com a sistema d'acumulació de crèdits té els objectius de facilitar la transparència i la comparabilitat curricular dels sistemes d'ensenyament superior i de facilitar el reconeixement mutu de les titulacions.
De manera convencional s'ha establert que 1 crèdit ECTS representa entre 25 i 30 hores de treball total de l'estudiant. S'hi inclouen hores de lliçó magistral, però també la resta d'activitats que un estudiant dedicarà a l'adquisició de competències, habilitats i continguts. L'ECTS suposa, per tant, una reforma profunda dels sistemes universitaris europeus, que pretén canviar la concepció pedagògica, augmentar el grau de mobilitat entre institucions d'ensenyament superior i facilitar als estudiants l'accés a l'espai laboral europeu.
| Documents de referència: |
|---|
| Comissió Europea (2009). ECTS Users'Guide. Luxemburg: Office for Official Publications of the European Communities. Comissió Europea (2007). Características principales de los ECTS. MEC (2003). Reial decret 1125/2003, de 5 de setembre, pel qual s’estableix el sistema europeu de crèdits i el sistema de qualificacions a les titulacions universitàries de caràcter oficial i validesa a tot el territori nacional. |
Pujar
L'estructura dels estudis
L'estructura d'estudis universitaris proposada per la Declaració de Bolonya es fonamenta sobretot en tres principis:
- establiment de tres cicles de qualificacions,
- seqüenciació d'estudis més flexible i
- reducció del temps de formació de l'estudiant per obtenir el primer títol.
- Els estudis corresponents al primer cicle donen accés a l'obtenció del títol de grau, que ha de tenir un valor específic en el món laboral i ha de capacitar l'estudiant per a la incorporació al mercat de treball. Aquest primer títol és considerat com un tot que s'ha de cursar en no menys de tres anys (180 crèdits ECTS) ni en més de quatre (240 crèdits ECTS).
- Els estudis corresponents al segon cicle comprenen les titulacions de postgrau, que representa l'especialització en una àrea específica del coneixement i que, en general, consta de no menys d'un any (60 crèdits ECTS) ni de més de dos (120 crèdits ECTS).
- El tercer cicle correspon al doctorat, que s'assolirà, després d'haver obtingut el postgrau, en més o menys tres anys, i que representa una especialització temàtica en una àrea de coneixement amb objectius clarament enfocats a la recerca.
| Documents de referència a l'Estat Espanyol: |
|---|
| Reial decret 861/2010, de 2 de juliol, pel qual es modifica el Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials. Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials. Aquest Reial decret estableix el nou sistema de titulacions basat en dos nivells —grau i postgrau— i tres cicles, alhora que regula els estudis de primer cicle conduents al títol oficial de grau. |
Pujar
L'assegurament de la qualitat
El propòsit principal de la dimensió europea en l'assegurament de la qualitat és promoure la confiança mútua i la transparència, tot respectant la diversitat de contextos nacionals i àrees de coneixement. Tant els principis de diversitat i d'autonomia universitària com el dret de lliure circulació de professionals en el si de la Unió Europea fan cada cop més necessari l'ús de mecanismes d'avaluació i acreditació que assegurin la qualitat dels diferents ensenyaments universitaris europeus.
El fruit més tangible de tot el procés de convergència europea, pel que fa a l'avaluació de la qualitat, és l'elaboració del document Estàndards i directrius per a l'assegurament de la qualitat en l'EEES, en què s'estableixen els estàndards europeus per a l'assegurament intern i extern de la qualitat per a les institucions d'educació superior i per a les agències externes d'assegurament de la qualitat. Aquests estàndards, com s'ha dit més amunt, van ser adoptats l'any 2005 pels ministres responsables d'educació superior en la Declaració de Bergen. Totes les metodologies d'avaluació d'AQU Catalunya els inclouen.
Resum dels estàndards aplicables a qualsevol avaluació interna
Resum dels estàndards aplicables a qualsevol avaluació externa
Resum dels estàndards aplicables a les agències d'avaluació externa
Pujar
El suplement europeu al títol
El suplement europeu al títol o Diploma Supplement (DS) és un document adjunt al títol que té la finalitat de millorar la transparència internacional i facilitar el reconeixement acadèmic i professional de les qualificacions. El propòsit fonamental és oferir una descripció detallada sobre la naturalesa, el context, el contingut, el nivell i l'estatus dels ensenyaments seguits i completats amb èxit per l'estudiant.
| Documents de referència |
|---|
| European Commission (2009). The Diploma Supplement. Reial decret 1044/2003, d'1 d'agost, pel qual s'estableix el procediment per a l'expedició per les universitats del suplement europeu al títol. |
Pujar
El Marc de Qualificacions
El Marc de Qualificacions és una estructura que permet classificar un individu en referència als resultats d'aprenentatge adquirits, per mitjà d'uns descriptors. Amb el Comunicat de Bergen (2005) els ministres europeus adopten el Marc de Qualificacions de l'EEES, i es comprometen a desenvolupar marcs de qualificacions compatibles amb l'europeu a cadascun dels estats, abans de la fi de 2010. També el Parlament Europeu va recomanar el 2008 l'establiment del Marc de Qualificacions Europeu, que afecta tots els nivells de l'ensenyament, i que inclou per tant l'ensenyament superior.
Actualment, a l'Estat espanyol s'està desenvolupant el Marco Español de Cualificaciones para la Educación Superior (MECES). Els objectius dels marcs de qualificacions nacionals són esdevenir instruments vàlids per a la comparabilitat i transparència dins de l'EEES, i facilitar la mobilitat d'estudiants dins de cada sistema d'ensenyament superior i en el marc de l'EEES. També són una ajuda per a les institucions d'educació superior a l'hora de dissenyar i implantar programes basats en resultats d'aprenentatge, i de facilitar el reconeixement d'aprenentatges anteriors.
Pujar
Un nou paradigma docent
Juntament amb l'adopció de l'ECTS com a unitat de mesura en els nous estudis, es promou un nou enfocament que posa l'èmfasi en els estudiants com a protagonistes del procés d'aprenentatge. Aquesta és una variació en relació amb el paradigma anterior, que centrava el procés en el docent, i suposa canvis en un conjunt de factors profundament connectats entre si: una concreció més gran en la formulació d'objectius, la potenciació de les competències i habilitats que l'estudiant ha d'adquirir, la preeminència dels outputs sobre els inputs, l'èmfasi en l'ocupabilitat, el canvi de rol del professorat i, finalment, l'adopció de nous mètodes pedagògics en la pràctica docent.
Els currículums han de garantir no únicament el domini cognoscitiu de les disciplines, sinó que han de potenciar també altres aspectes formatius, com ara l'adquisició de competències bàsiques, tant les específiques de cadascuna de les disciplines com les de caràcter transversal (comunes a qualsevol carrera). Les titulacions han d'explicitar adequadament què s'espera dels estudiants i, per tant, s'han de fonamentar més en els outputs que no pas en els inputs.
També canvia la funció tradicional del docent com a estructurador i transmissor de coneixements, reorientada en una direcció més sensible a la trajectòria i les necessitats dels estudiants. Finalment, l'avaluació de l'aprenentatge ha d'esdevenir una peça central en el procés educatiu: n'ha d'incloure tots els aspectes i ha de servir a l'estudiant per controlar millor el seu progrés.
Pujar
6.3.2015
