Graus 2011
AQU Catalunya ha finalitzat la quarta enquesta d'inserció laboral a la població graduada de les universitats catalanes. L'estudi analitza la inserció laboral de 16.182 persones titulades, d'un total de 28.616 que es van graduar el curs 2006-2007, xifra que representa un percentatge del 56,5% i un error mostral del 0,52%, de tot el sistema universitari català.
Universitat i treball a Catalunya 2011 (juliol 2011)
Treballar després de la universitat. La qualitat de l'ocupació de la població graduada (gener 2012)
D'aquest estudi se'n deriven les conclusions següents:
Situació laboral
El 89% de les persones graduades treballen tres anys després d'haver acabat els estudis. La variació entre àrees disciplinàries no supera els 10 punts (92% a Ciències de la Salut i 82% a Humanitats). El 85% de les persones ocupades treballen a temps complet.
La taxa d'ocupació és 15 punts superior a la taxa de l'enquesta de població activa (EPA) sobre la població activa de la franja d'edat entre 25 i 54 anys, mentre que la taxa d'atur és 7 punts inferior (dades EPA primer trimestre 2011 per a Catalunya).
Els tres motius principals pels quals les persones graduades no troben feina són:
- El nivell retributiu no és adequat.
- No troben una feina que els agradi.
- La manca d'experiència professional.
Respecte de l'estudi del 2008, la taxa d'ocupació ha perdut 5 punts percentuals, punts que guanya la taxa d'atur (del 3 al 8%).
Estabilitat en el treball
El 55% de les persones graduades tenen un contracte fix i el 31% un contracte temporal. La situació contractual és més estable per a les persones que treballen a jornada completa, amb el 63% de contractes fixos i el 28% de temporals. La jornada a temps parcial, per contra, està més associada a la inestabilitat, amb el 30% de contractes fixos i el 54% de temporals.
Respecte de l'estudi del 2008, hi ha hagut un lleuger increment de la inestabilitat laboral (2 punts d'increment de contractes temporals i 4 punts de decrement de contractes fixos).
Àmbit públic o privat
La majoria de les persones graduades enquestades treballen en l'àmbit privat (67%). Per àrees, la contractació en aquest l'àmbit oscil·la entre el 41% de Ciències Experimentals i el 14% de l'Àrea Tècnica. La contractació en l'àmbit públic s'ha mantingut en relació amb l'estudi anterior, i s'ha trencat la tendència alcista dels darrers tres estudis.
Adequació de les feines a la titulació universitària
Al 82% de les persones ocupades se'ls va exigir titulació universitària per accedir al seu lloc de treball i el 85% desenvolupa funcions de nivell universitari (fos o no fos el títol un requisit per a l'accés).
El 58% de les persones enquestades que treballen estan en situació de màxima adequació (la titulació específica va ser un requisit per accedir al lloc de treball i les funcions que hi desenvolupen són pròpies d'aquesta titulació). Per àrees, la situació de màxima adequació oscil·la entre el 84% de Ciències de la Salut i el 34% d'Humanitats. La bona adequació de Ciències de la Salut s'explica, en gran part, per l'existència de marcs normatius que regulen l'entrada als llocs de treball (com ara Infermeria o Medicina).
Respecte dels estudis anteriors, si bé baixa la màxima adequació, s'incrementa el percentatge de persones titulades que troben funcions universitàries (inespecífiques) de manera que la mínima adequació no s'arriba a incrementar ni un punt percentual.
Guanys anuals
El 45% de les persones graduades ocupades a temps complet guanyen més de 24.000 euros anuals. Només el 13% guanya menys de 15.000 euros anuals. El fenomen del mileurisme està associat a jornades laborals a temps parcial. Així, mentre que el 68% de les persones que treballen a temps parcial són mileuristes, aquest percentatge baixa al 13% entre les que treballen a temps complet.
Respecte de l'any 2008, la tendència dels guanys ha estat a l'alça: ha baixat la proporció de mileuristes i ha pujat la de més de dosmileuristes.
Satisfacció amb la feina actual
En una escala de l'1 (gens satisfactori) al 7 (molt satisfactori), les persones graduades valoren amb un 5,4 la seva satisfacció general amb la feina en què treballen. Dels diferents aspectes de la feina, destaquen com a més satisfactori el contingut de la feina i com a menys satisfactori, el nivell retributiu.
Les persones graduades en Ciències Socials i Ciències de la Salut són les que es mostren més satisfetes, mentre que les graduades en Humanitats són les menys satisfetes.
La satisfacció amb la feina actual es manté respecte de l'estudi anterior, amb l'excepció de la satisfacció amb les perspectives de millora.
Procés de trobar feina
El 43% de les persones enquestades ja tenien una feina abans d'acabar els estudis, bé a temps complet o a temps parcial. El 79% ja estaven inserides tres mesos després de finalitzar els estudis i el 7% va trigar més d'un any a trobar la primera feina.
Via d'inserció
La principal via d'inserció són els contactes personals (30%), si bé cada cop és menys usual. Internet, amb el 19%, ocupa la segona posició, i registra una alça important respecte dels estudis anteriors, mentre que els anuncis de la premsa passen a ser una via residual.
L'anàlisi de la resposta sobre les vies d'accés a la feina al llarg dels quatre estudis mostra que els contactes presenten una tendència descendent, mentre que Internet mostra la tendència contrària, fins al punt que en aquest darrer estudi només els separen 11 punts percentuals. També destaca la davallada de l'ús o l'efectivitat de la premsa escrita com a via d'accés. Finalment, el rol dels serveis de la universitat en la inserció laboral es manté pràcticament estable al llarg dels tres darrers estudis.
Combinació d'estudis i feina
La compaginació d'estudis i feina continua sent predominant: ho fan el 66% de les persones graduades.
- El 70% de les persones graduades que van treballar durant els dos darrers anys de la carrera ja ho van fer en feines relacionades amb els estudis.
- Ciències Experimentals és l'àrea en què l'estudiantat opta menys per combinar estudis i feina: el 50% de les persones titulades estudiaven a temps complet i, per tant, no van tenir gaire contacte amb el món laboral, circumstància que fa que la transició al món laboral s'iniciï un cop finalitzats els estudis.
- El 20% de les persones graduades ja estaven inserides adequadament durant els dos darrers anys de la carrera, abans de finalitzar els estudis, en una feina a temps complet (percentatge que oscil·la entre el 25% de l'Àrea Tècnica i el 8% d'Humanitats).
- El 7% estava treballant en una feina a temps complet no relacionada amb els estudis (percentatge que oscil·la entre el 14% d'Humanitats i el 2% de Ciències de la Salut).
Les dades confirmen una tendència a la baixa d'estudiantat a temps complet, mentre que va a l'alça el percentatge d'alumnes que, durant els dos darrers anys de la carrera (2006 i 2007), compaginen estudis i feina a temps complet. Mentre que l'any 2001 el 41% de l'estudiantat compaginava estudis i feina, l'any 2011 aquest percentatge és del 66%, xifra que representa un increment del 61%.
Mobilitat
El 39% de les persones graduades han tingut alguna experiència de mobilitat, és a dir, han tingut un canvi de residència temporal durant els estudis, per feina o estudis i feina. Aquest percentatge és 6 punts percentuals superior al de l'estudi anterior (33%), i es constata que ha augmentat la mobilitat durant els estudis, mentre que la mobilitat laboral s'ha mantingut pràcticament estable. Per àrees, Ciències Socials és la que presenta un percentatge de mobilitat inferior (34%) i l'Àrea Tècnica la que té un percentatge superior (42%).
La mobilitat es mostra força estable, si bé en aquest darrer estudi hi ha hagut un lleuger increment de les persones que han tingut un canvi de residència temporal.
Satisfacció amb la carrera cursada
El 73% de les persones graduades tornarien a triar els mateixos estudis si haguessin de començar de nou. Aquest percentatge és pràcticament idèntic al de l'any 2008, en què el 74% afirmava que repetiria la carrera. Aquest percentatge oscil·la entre el 67% de l'Àrea Tècnica i el 82% de Ciències de la Salut. Cal remarcar que la intenció de repetir la carrera a Humanitats és igual que a Ciències Socials i més elevada que a l'Àrea Tècnica i Ciències Experimentals, tot i les dades objectivament més negatives d'inserció laboral.
Respecte de l'estudi del 2008, el percentatge de persones que tornarien a triar els mateixos estudis ha disminuït un punt percentual.
Valoració de la formació
Les persones graduades valoren el nivell de formació teòrica rebut amb un notable baix i el nivell de formació pràctica amb un suficient.
Les competències valorades com a més necessàries per desenvolupar la feina actual, segons el col·lectiu que desenvolupa funcions de nivell universitari, són la solució de problemes, la presa de decisions, el treball en equip, la informàtica i la capacitat de gestió. Les menys necessàries per orde decreixent són la creativitat, el lideratge, la formació teòrica i pràctica i els idiomes.
Les cinc competències en què les persones graduades presenten dèficits més importants per desenvolupar la seva feina són els idiomes, la informàtica, la presa de decisions, la solució de problemes i el lideratge.
Continuació dels estudis
Tres quartes parts de l'estudiantat ha continuat millorant la seva formació després de graduar-se. La majoria de les persones graduades que continuen estudiant opten per cursar un màster (33%) o bé per fer cursos especialitzats (18%); el 12% fan una llicenciatura, el 6% un doctorat i, finalment, el 8% un altre tipus de formació.
Inserció i subàrees disciplinàries
- Les subàrees d'Humanitats presenten un comportament més desfavorable que la resta de subàrees pel que fa a la taxa d'ocupació, d'atur, de contracte fix, de temporalitat (amb l'excepció de Filosofia i Humanitats i de Belles Arts), d'adequació i d'ocupació en càrrecs de gestió (un altre cop amb l'excepció de Filosofia i Humanitats i de Belles Arts, que no presenten un comportament diferent de l'esperat).
- Les subàrees de Ciències Socials presenten un comportament més heterogeni entre si. Destaquen per un comportament més favorable les titulacions que formen part de les subàrees següents: Economia, ADE i Empresarials; Dret, Laboral i Polítiques, i Mestres. Les dues subàrees que presenten un comportament més negatiu són Comunicació i Documentació, i Psicologia i Pedagogia.
- Dues subàrees de Ciències Experimentals presenten un comportament sense diferències remarcables en relació amb les altres subàrees (ni positives, ni negatives): Química, i Física i Matemàtiques. En canvi, les titulacions de la subàrea de Biologia i Natura dibuixen un panorama més desfavorable, tant pel que fa a l'accés al mercat de treball com en la seva estabilitat.
- Totes les subàrees de Ciències de la Salut presenten una proporció de persones en feines adequades superior a l'esperada. Per contra, l'ocupació en càrrecs de gestió és per a totes aquestes subàrees inferior a l'esperada. Cal pensar que tant el personal sanitari com l'educatiu, si bé tenen posicions de considerable autonomia i responsabilitat tan bon punt s'insereixen en un lloc de treball adequat, tenen un recorregut professional més curt, pel que fa a ocupació en càrrecs de gestió, que una persona que s'insereixi en l'àmbit industrial, on hi ha un model d'organització molt més jeràrquic. Diplomats Sanitaris i Medicina penalitzen també pel que fa als indicadors d'estabilitat laboral; en aquest cas, cal considerar que el procés natural d'accés a la funció pública passa per períodes de substitucions i d'interinatge.
- A l'Àrea Tècnica destaca positivament l'indicador de guanys (amb l'excepció de la subàrea Agrícola) i el d'ocupació en càrrecs de gestió. Les subàrees amb un millor comportament són la d'Informació i Comunicació i la de Tecnologies Avançades de la Producció. En l'altre extrem trobaríem les titulacions de la subàrea Agrícola.
Inserció i gènere
Es pot afirmar que, per al col·lectiu universitari, no hi ha diferències entre homes i dones pel que fa a la taxa d'ocupació, de manera que la diferència entre la taxa d'ocupació entre homes i dones no arriba a 1 punt percentual (i a favor de les dones). Per contra, segons les dades de l'enquesta de població activa (EPA) sobre la població activa de la franja d'edat entre 25 i 54 anys, el diferencial és de 10 punts percentuals a favor dels homes (si bé la diferència podria ser deguda al major rang d'edat de l'EPA en comparació de la població d'aquest estudi, que té una mitjana d'edat de 30 anys, amb una desviació típica de 5).
| 2008 | 2011 | Diferència | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| n | % | n | % | |||
| DONES | Ocupació | 6.998 | 93,29% | 8.135 | 89,08% | -4,21% |
| Atur | 232 | 3,09% | 671 | 7,35% | 4,26% | |
| Inactivitat | 271 | 3,61% | 326 | 3,57% | -0,04% | |
TOTAL | 7.501 | |||||
| HOMES | Ocupació | 4.464 | 93,84% | 5.387 | 88,37% | -5,47% |
| Atur | 148 | 3,11% | 492 | 8,07% | 4,96% | |
| Inactivitat | 145 | 3,05% | 217 | 3,56% | 0,51% | |
TOTAL | 4.757 | 6.096 | ||||
| Taxa d'ocupació | MILLOR DONES | Biologia i Natura |
| MILLOR HOMES | - | |
| Taxa d'atur | MILLOR DONES | Biologia i Natura |
| MILLOR HOMES | Farmàcia i Ciència i Tecnologia dels Aliments | |
| Taxa d'estabilitat | MILLOR DONES | Economia, ADE i Empresa |
| MILLOR HOMES | - | |
| Taxa de temporalitat | MILLOR DONES | - |
| MILLOR HOMES | Belles Arts; Dret, Laboral i Polítiques; Diplomats Sanitaris; Informació i Comunicació | |
| Funcions de direcció | MILLOR DONES | - |
| MILLOR HOMES | Economia, ADE i Empresa; Mestres; Turisme; Enginyeria Civil | |
| Jornada a temps parcial | MILLOR DONES | Belles Arts; Economia, ADE i Empresa; Dret, Laboral i Polítiques; Arquitectura; Tecnologies Avançades de la Producció |
| MILLOR HOMES | - | |
| Més de dosmileuristes a temps complet | MILLOR DONES | - |
| MILLOR HOMES | Filologies i Estudis Comparats; Belles Arts; Economia, ADE i Empresa; Dret, Laboral i Polítiques; Psicologia i Pedagogia; Mestres; Biologia i Natura; Arquitectura; Tecnologies Avançades de la Producció; Informació i Comunicació; Agrícola; Diplomats Sanitaris |
Universitat no presencial
S'ha analitzat la inserció laboral de 954 persones titulades d'un total de 1.996 que es van graduar el curs 2006-2007, xifra que representa un percentatge de resposta del 48% i un error mostral global del 2%.
L'estudiantat de la UOC és diferent del de les universitats presencials, com ho mostra el fet que gairebé dos terços tenen titulacions prèvies finalitzades (66%) quan accedeixen als estudis o bé que quasi el 90% treballava a temps complet durant els estudis. Aquest perfil d'estudiantat fa que sigui difícil estimar el valor afegit de la UOC en la inserció laboral dels seus graduats i graduades.
Les altes taxes d'ocupació (94%), de treball a temps complet (93%) i d'estabilitat (83% tenen contacte fix) i l'elevat nombre de persones graduades amb un salari superior als 24.000 euros anuals bruts (77%) demostren que ens trobem davant d'un col·lectiu madur, que, més que en situació de transició al mercat laboral, està en procés de consolidar la seva carrera professional o de progressar-hi.
El 85% de la població enquestada de la UOC desenvolupa funcions de nivell universitari (el percentatge oscil·la entre el 90% de les persones que tenien titulacions universitàries prèvies en accedir a la UOC i el 76% de les persones per a les quals la de la UOC és la primera titulació). Ara bé, poques desenvolupen les funcions de la titulació obtinguda a la UOC (14%).
Respecte de l'estudi del 2008, hi ha hagut un decrement en la taxa d'ocupació de 4 punts percentuals, però l'adequació (percentatge de persones que fan funcions de nivell universitari) només ha disminuït en 2 punts percentuals i l'estabilitat contractual s'ha incrementat en 3 punts. L'impacte de la crisi econòmica en aquest col·lectiu es fa notar, per tant, en la taxa d'ocupació, però no en una degradació de la qualitat de les condicions laborals.
El 82% tornaria a repetir la carrera i el 96% tornaria a triar la UOC si en tingués l'oportunitat.
Característiques tècniques
PDF Enquesta
Any de realització: 2011
Universitats participants: UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC, URL, UVic, UIC, UAO CEU i 22 centres adscrits.
Població de referencia i mostra: La població de referència ha estat de 28.616 persones graduades (promoció 2007 excepte en el cas de medicina que, per la trajectòria més llarga d'inserció que presenten, van ser les persones titulades de la promoció 2004) i la mostra assolida ha estat de 16.182, xifra que representa un percentatge del 56,5% i un error mostral del 0,52%.