Publicació bimestral d'AQU Catalunya

67

Juliol 2013

El passat 16 d'abril, a la seu d'AQU Catalunya, més de 80 persones —entre vicerectors, acadèmics, estudiants i personal tècnic de les universitats i de l'Agència— van fer balanç del programa d'avaluació de la docència a les universitats catalanes i en van debatre els reptes.

L'objectiu de la jornada va ser doble: reflexionar sobre el funcionament i l'impacte dels manuals d'avaluació docent de les universitats públiques catalanes (documents que recullen els models que les universitats apliquen per a l'avaluació de la dimensió docent del professorat) i plantejar la seva posterior acreditació, tot tenint en compte el fet que, pel que fa al professorat, cal avançar cap a la integració dels programes AUDIT (disseny i avaluació dels sistemes de garantia interna de la qualitat) i DOCENTIA (suport a l'avaluació docent) en el Marc per a la verificació, el seguiment, la modificació i l'acreditació de les titulacions universitàries oficials (Marc VSMA).

La jornada es va estructurar en tres blocs:

1. El funcionament dels manuals d'avaluació docent i el seu encaix en el Marc VSMA. AQU Catalunya va resumir el funcionament dels manuals des de la seva posada en marxa l'any 2003 i va presentar els resultats de l'enquesta de valoració del procés d'avaluació docent als principals agents que hi intervenen (vicerectors, comissions d'avaluació, responsables acadèmics i estudiants).
    PDF Resultats sobre l'enquesta de la reacreditació dels manuals, Esteve Arboix Codina, cap de l'àrea de Professorat i Recerca d'AQU Catalunya
    PDF Acreditació de les titulacions oficials i avaluació docent, Josep Anton Ferré Vidal, director d'AQU Catalunya
   
   
2. L'impacte dels manuals d'avaluació docent. A tall d'exemple, la UPC, la UPF i la UdL van presentar les experiències d'aplicació dels manuals d'avaluació docent respectius.
    PDF L'ús d'eines i aplicacions per gestionar l'avaluació docent, Santiago Roca Martín, responsable de l'àrea de Planificació, Avaluació i Qualitat de la Universitat Politècnica de Catalunya
    PDF Manual d'Avaluació Docent del Professorat de la UPF, Miquel Oliver Riera, vicerector de Qualitat i Estratègia Institucional de la Universitat Pompeu Fabra
    PDF Avaluació de l'activitat docent a la Universitat de Lleida: La Menció d'Excel·lència, Ferran Badia Pascual, vicerector de Planificació, Innovació i Empresa de la Universitat de Lleida
   
   
3. El procés de reacreditació. AQU Catalunya va exposar les línies principals amb què està treballant de cara a la reacreditació dels manuals d'avaluació docent.
    PDF La reacreditació dels manuals: procés i reptes, Antoni Blanc Altemir, president de la Comissió específica per a la Valoració de Mèrits i Activitats Individuals d'AQU Catalunya

A continuació es presenten les conclusions fruit dels debats sorgits durant la jornada

Pel que fa al funcionament del programa

• Consolidació del programa. Es destaca el bon funcionament general del programa d'avaluació docent. Des de la seva posada en marxa l'any 2003 s'ha avaluat la docència de més de 10.000 professors i el programa s'ha integrat com un instrument que ha permès la millora docent. Si bé encara hi ha aspectes per millorar, s'ha d'aprofundir en la línia encetada ja fa 10 anys.
• Llindar mínim de dedicació necessària per poder optar a l'avaluació. No existeix un consens sòlid en aquesta qüestió. Si bé els 12 crèdits anuals amb reduccions per càrrecs són una indicació que s'assumeix com a vàlida, hi ha universitats que no precisen aquest llindar al seu manual.
• Avaluació individual vs. avaluació col·lectiva. Els manuals actuals s'utilitzen per fer avaluacions individuals de professors. Ara bé, l'Espai europeu d'educació superior (EEES) implica que la docència és una tasca col·lectiva de professors o equips docents, amb la qual cosa els manuals haurien d'incorporar una perspectiva de l'avaluació docent col·lectiva en marcs estructurats i coordinats.
• Avaluació voluntària vs. avaluació obligatòria. El model actual preveu l'avaluació amb caràcter voluntari. Les dades de resultats demostren que a cada convocatòria hi ha un percentatge de professorat (que oscil·la entre el 30% i el 50%) que, podent presentar-se a l'avaluació, decideix no fer-ho. Tant a les enquestes com al debat es va destacar la possibilitat que l'avaluació docent sigui obligatòria.
• Prestigi del tram docent. Com en el cas dels trams de recerca, es considera important que el tram docent sigui un mèrit que es pugui tenir en compte en els processos d'acreditació del professorat i que se n'augmenti el reconeixement (p. ex. premis, requisits per formar part de tribunals, incentius econòmics, etc.). En aquest context, destaquen positivament les iniciatives existents en el sistema universitari català de reconeixement de l'excel·lència docent.
• Periodicitat. Actualment es preveu l'avaluació de la docència del professorat cada cinc anys. Sovint, aquesta temporalitat representa dificultats a l'hora de trobar evidències i preparar un autoinforme amb caràcter retrospectiu. En aquest sentit, es posa sobre la taula la necessitat que sigui el mateix professor, de manera individual, qui elabori, cada curs, l'autoinforme i el recull d'evidències docents (p. ex. enquestes).
• Autoinforme. És una peça clau, sobretot per la importància de la reflexió que fa el professorat. Això no obstant, presenta el risc que molta de la informació que contenen els autoinformes sovint no arribi a les instàncies que han de prendre decisions estratègiques.
• Publicitat dels resultats. D'acord amb el principi de transparència establert en els Estàndards i directrius per a l'assegurament de la qualitat en l'EEES (ESG), cal avançar en la publicitat dels resultats de les avaluacions. Així, s'ha apuntat la possibilitat de publicar els noms dels professors que han assolit una avaluació positiva.
• Professorat associat. Durant el debat s'ha posat de manifest que, fins al moment, aquest col·lectiu queda al marge de l'avaluació docent. Així, s'ha plantejat la necessitat d'incorporar-lo als processos d'avaluació.
• Rol dels estudiants. A banda de les enquestes de satisfacció i la participació, sovint indirecta, a les comissions d'avaluació, la implicació dels estudiants encara no ha arribat al seu nivell màxim, per la qual cosa cal ampliar i reforçar la seva participació en les diferents fases del procés d'avaluació. En aquest sentit, la presència d'estudiants del Consell de l'Estudiantat de Catalunya a la jornada és un pas endavant important en aquesta direcció.
• Sostenibilitat del programa. El context actual de crisi econòmica i de manca de recursos pressupostaris obliga a maximitzar l'eficiència en l'aplicació del programa.

Pel que fa a la integració dels programes

• Cal avançar en la integració dels programes AUDIT i DOCENTIA en el Marc VSMA. Actualment existeixen lligams entre els programes i sembla viable a curt termini incorporar la informació sobre els quinquennis docents en els processos de seguiment de titulacions, i també a WINDDAT (web d'indicadors de seguiment).