CompartirMarc normatiu
L'activitat d'AQU Catalunya s'inscriu en un marc normatiu que es defineix, en l'àmbit europeu, espanyol i català, per mitjà d'orientacions i de comunicats de caràcter internacional i de lleis i reglaments estatals i autonòmics.
Europa
En l'àmbit europeu, el marc normatiu es desenvolupa per mitjà de les orientacions provinents de les conferències de ministres europeus d'educació superior que tenen lloc cada dos anys. Cada conferència conclou amb un comunicat que recull els avenços produïts, i estableix les prioritats per als propers dos anys. Des de la firma de la Declaració de Bolonya l'any 1999 fins a l'actualitat, s'han fet diverses declaracions i comunicats dels ministres europeus.
En la preparació i el desenvolupament posterior dels comunicats participen, per mitjà del Bologna Follow-up Group (BFUG) i a banda dels 46 països de l'Espai europeu d'educació superior (EEES), diferents actors de l'educació superior europea, com ara la Comissió Europea, el Consell d'Europa, la UNESCO, l'European University Association (EUA), l'European Association of Institutions in Higher Education (EURASHE), l'European Students' Union (ESU), l'European Association for Quality Assurance in Higher Education (ENQA), l'Education International Pan-European Structure i BUSINESSEUROPE.
Els estàndards i les directrius per a l'assegurament de la qualitat en l'EEES El fruit més tangible de tot el procés de convergència europea, pel que fa a l'avaluació de la qualitat, és l'elaboració del document Estàndards i directrius per a l'assegurament de la qualitat en l'EEES, en què s'estableixen els estàndards europeus per a l'assegurament intern i extern de la qualitat per a les institucions d'educació superior i per a les agències externes d'assegurament de la qualitat. Aquests estàndards, com s'ha dit més amunt, van ser adoptats l'any 2005 pels ministres responsables d'educació superior en la Declaració de Bergen. Totes les metodologies d'avaluació d'AQU Catalunya els inclouen.
L'any 2012, a la conferencia de ministres europeus d'educació superior que va tenir lloc a Bucarest, es va acordar la revisió dels estàndards i directrius per a l'assegurament de la qualitat en l'EEES (ESG), amb l'objectiu d'adoptar-los a la conferència de ministres a Yerevan, Armènia, al 2015.
Totes les persones avaluadores d'AQU Catalunya haurien de tenir coneixement d'aquests estàndards, en especial els aplicables a qualsevol avaluació interna:
Resum dels estàndards aplicables a qualsevol avaluació interna
Resum dels estàndards aplicables a qualsevol avaluació externa
Resum dels estàndards aplicables a les agències d'avaluació externa
Pujar
Espanya
La norma principal en l'àmbit espanyol és la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats (LOU), que emmarca la regulació bàsica universitària i articula els nivells competencials de les universitats, les comunitats autònomes i l'Administració general de l'Estat. Amb l'objectiu d'adaptar-se a l'EEES, la LOU preveu un seguit de mesures per possibilitar les modificacions que s'hagin de fer a les estructures dels estudis en funció de les línies generals que emanin d'aquest espai. L'any 2007 es va aprovar la Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril, de modificació de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats (LOMLOU). Suposa una aposta decidida per l'harmonització dels sistemes educatius en el marc europeu basada en tres cicles —grau, màster i doctorat— i modifica altres aspectes com ara la selecció del professorat, l'articulació de la relació entre universitats, comunitats autònomes i Estat, etc.
Té una rellevància especial el Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials. Aquest Reial decret estableix el nou sistema de titulacions basat en dos nivells —grau (240 crèdits ECTS) i postgrau (mínim de 60 crèdits)— i tres cicles —grau, màster i doctorat. També es defineixen els processos de verificació i acreditació dels títols oficials. Aquest decret ha estat modificat pel Reial decret 861/2010, de 2 de juliol, que, entre altres aspectes, introdueix noves possibilitats de reconeixement de crèdits; possibilita que les universitats completin el disseny dels seus títols de grau amb la introducció de mencions o itineraris que facin referència a una intensificació curricular concreta; permet que els òrgans d'avaluació de les comunitats autònomes emetin informes d'avaluació per a la verificació de títols oficials; i, finalment, revisa els procediments de verificació, modificació, seguiment i renovació de l'acreditació.
Pujar
Catalunya
La norma principal en l'àmbit de Catalunya és la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya (LUC). Desenvolupa les competències pròpies de la Generalitat de Catalunya, reconegudes per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, en matèria d'educació i recerca. S'insereix en el marc bàsic establert per la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, i pretén contribuir a la construcció d'un sistema universitari integrat plenament en l'EEES. També situa AQU Catalunya com el principal instrument per a la promoció i l'avaluació de la qualitat en el sistema universitari català.
| Documents de referència |
|---|
| Secretaria d'Universitats i Recerca. Declaracions institucionals europees Secretaria d'Universitats i Recerca. Legislació universitària |
Pujar
6.3.2015
