CompartirTenir fills té un impacte negatiu en la carrera professional de les dones
Segons una macroenquesta feta per AQU Catalunya a una mostra de 3.000 titulats i titulades universitàries catalans durant els darrers vint anys, la maternitat pot desembocar en la reducció de la jornada i del sou de les dones i perjudicar posteriorment les seves possibilitats d’assolir càrrecs de responsabilitat.
L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya ha obtingut dades concloents sobre com les carreres professionals dels homes i les dones evolucionen de forma diferent a partir del moment en què tenen fills. Després d’haver seguit les circumstàncies personals i professionals de 3.000 titulats i titulades superiors catalans al llarg dels darrers vint anys, AQU Catalunya ha pogut observar com la maternitat té un impacte negatiu en la vida professional de les dones a causa del repartiment no equitatiu de les tasques de cura dels infants i també de la llar. Per aquest motiu, la maternitat té un impacte negatiu en primer terme per a les dones però, a més, també esdevé un llast de cara al futur de la seva carrera professional.
Una de les primeres dades que evidencia aquesta realitat és que les dones s’acullen el triple que els homes a tenir una jornada laboral parcial vint anys després d’haver-se titulat. Específicament, els homes opten per fer ús d’aquest dret laboral en un 5% mentre que les dones ho fan en 16,3%. A més, els motius pels quals opten a la jornada parcial homes i dones també són molt simptomàtics de la desigualtat de gènere fora de l’àmbit laboral. Els homes majoritàriament s’hi acullen perquè no volen treballar més hores o perquè no han trobat una feina a jornada completa. En canvi elles, en un 76,2%, expliquen que han optat aquest tipus de jornada per raons domèstiques i familiars.
Conseqüències a curt, mitjà i llarg termini
El factor titulació i l’impacte de la maternitat fa que les dones guanyin només un 82% del salari total que perceben els homes als vint anys d’haver-se graduat, una realitat que, al seu torn, implicarà que també tinguin uns ingressos menors quan es jubilin.
A mitjà termini, aquest repartiment desigual de les cures familiars que té lloc quan les titulades tenen fills també té un impacte negatiu més enllà del seu sou, ja que resulta decisori en el desenvolupament de les seves carreres professionals. Concretament, vint anys després de graduar-se, els homes ocupen més del doble de càrrecs de responsabilitat que les dones, que tenen un 48% menys de possibilitats d’assolir espais de direcció en la jerarquia de les seves companyies.
Una anàlisi feta al llarg de vint anys
Aquest estudi d’AQU Catalunya ha implicat entrevistes amb els 3.000 enquestats d’una mateixa promoció en tres moments al llarg dels darrers vint anys. La primera va ser quan portaven tres anys titulats, la segona quan en portaven deu i la darrera quan en portaven vint, l’any 2020. Al llarg d’aquestes dues dècades, es pot observar la diferent evolució a nivell laboral entre els dos sexes, que esdevé més marcada en la darrera enquesta, que coincideix en el moment en què els titulats ja han decidit majoritàriament tenir fills.
La formació superior es demostra com un mecanisme d’igualtat que redueix la bretxa de gènere en la inserció laboral. Això ho demostra el fet que, abans que es tinguin fills, pràcticament no hi hagi diferències laborals entre homes i dones i que l’únic fet determinant en relació amb la seva inserció laboral sigui la titulació elegida. Tanmateix, als 20 anys d’haver obtingut la titulació universitària es demostra que el factor sexe influeix en la qualitat de la inserció laboral de les dones.
Aquest estudi compta amb el suport de l’Institut Català de les Dones, del Consell Interuniversitari de Catalunya i de les universitats públiques catalanes.
La inserció laboral de les dones vint anys després de finalitzar els estudis universitaris