Compartir30 anys d’AQU Catalunya: Tres dècades generant coneixement per a la qualitat universitària
Al llarg del 2026, l’Agència publica mensualment notícies que repassen les tres dècades d’història de l’Agència des de diferents perspectives. La del maig posa en valor la generació de coneixement que du a terme AQU Catalunya per facilitar al sistema universitari català indicadors que permetin prendre decisions fonamentades.
Tal com estableixen els estàndards i directrius per a l’assegurament de la qualitat en l’Espai Europeu d’Educació Superior (ESG), l'assegurament de la qualitat té una doble finalitat: la rendició de comptes (accountability) i la millora (enhancement). Tots dos objectius requereixen informació fiable, comparable i útil per a la presa de decisions. Si la qualitat fa referència als processos i els estàndards als objectius que es pretén assolir (Harvey, 2024), resulta difícil parlar de qualitat sense disposar d’indicadors que ens permetin mesurar l’assoliment d’aquests objectius, i de referents que ens permetin avaluar, tant longitudinalment com transversal, quina és la nostra posició relativa.
La generació de coneixement forma part de la missió d'AQU Catalunya des dels seus inicis. Des dels primers informes d’avaluació, es van anar incorporant indicadors progressivament. Primer, a partir del desenvolupament del sistema d’informació d’universitats (UNEIX) i, posteriorment, gràcies a les enquestes impulsades per les universitats i les enquestes cícliques coordinades per AQU Catalunya. Durant aquests trenta anys, aquesta funció s'ha desenvolupat principalment a través de dos grans eixos: els sistemes d'indicadors acadèmics i els estudis d'enquesta.
Indicadors acadèmics
Pel que fa als indicadors acadèmics, la consolidació d'UNEIX va permetre incorporar progressivament evidències quantitatives als processos d'avaluació, vinculades a entrades (perfil de l’estudiant), recursos (professorat, dades de serveis) i resultats acadèmics (taxes de rendiment, èxit, abandonament, etc.). Posteriorment, eines com Winddat (2012) i el portal EUC (2016) van facilitar l'accés i la visualització de la informació, cosa que va contribuir a augmentar la transparència del sistema universitari català. Si als primers processos d'avaluació predominaven els informes descriptius, avui disposem d'indicadors comparables que permeten contextualitzar els resultats, identificar tendències i orientar la presa de decisions basada en evidències.
Altres fites importants d’aquest procés van ser la definició del Catàleg d’indicadors de la docència (2005) i el Catàleg de titulacions d’AQU Catalunya (2016).
Estudis d’enquesta
El segon gran eix ha estat el desenvolupament de les enquestes del sistema universitari. L'Enquesta d'Inserció Laboral, dissenyada l'any 2000 i realitzada per primera vegada el 2001, és l'origen de l'activitat de l'àrea de Generació de Coneixement. Des d'aleshores, s'hi han incorporat l'Enquesta d'Ocupadors (2014) i l'Enquesta de Satisfacció dels titulats recents (2015), i totes tres configuren un sistema estable de recollida d'informació sobre els resultats i l'impacte de l'educació superior.
Aquestes enquestes comparteixen dos trets distintius. D'una banda, són instruments codissenyats amb les universitats a través dels espais de participació del sistema. De l'altra, neixen amb l’objectiu de proporcionar informació útil per a la presa de decisions i per a la millora de les titulacions, els centres i les universitats.
Del retiment de comptes a la cultura de qualitat
La Llei 15/2015, de 21 de juliol, de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya atribueix explícitament a l’Agència funcions relacionades amb l'observació i l'anàlisi del sistema universitari, l'elaboració d'indicadors i la identificació d'àrees de millora. Les dades recollides durant més de dues dècades han contribuït a fonamentar el debat públic sobre l'educació superior. En moments en què es qüestionava el valor dels estudis universitaris o es parlava de "superàvit de titulats", els resultats de les enquestes d’inserció laboral han aportat evidències sòlides sobre l'aportació de l'educació superior a les trajectòries professionals de les persones graduades i que, en línia amb els resultats observats als països de l'OCDE (2025), les dades mostren que les persones amb estudis superiors continuen tenint més bones oportunitats laborals i professionals.
Aquests estudis, emmarcats en les funcions d’observació i anàlisi del sistema universitari de la Llei 15/2015 d’AQU Catalunya, ens han permès aprofundir en el relat del nostre sistema d’educació superior. Aquesta funció d'observació i anàlisi també ha permès aprofundir en qüestions estratègiques per al sistema universitari català. En són exemples estudis com Diferències de gènere en la inserció laboral 20 anys després d'haver-se titulat (2021) o, més recentment, Estudi en l’Equitat en la insercio laboral i mobilitat social.
Reptes de futur
Si els darrers trenta anys han estat els de la construcció d'un sistema sòlid d'evidències, els propers trenta han de ser els de la consolidació d'una cultura de qualitat basada en l'ús d'aquestes evidències per a la transformació institucional.
Com assenyala Harvey (2024), el futur dels sistemes de qualitat requereix desplaçar l'èmfasi del compliment formal cap al compromís institucional amb la millora. En aquest sentit, la qualitat no es construeix només a través de procediments i estàndards, sinó també mitjançant la capacitat de les institucions per analitzar les evidències disponibles, reflexionar sobre els resultats i impulsar canvis significatius. El repte ja no és generar més dades, sinó utilitzar-les millor. L’objectiu principal de l'Àrea d'Internacionalització i Generació de Coneixement d’AQU Catalunya és treballar amb el sistema universitari català per oferir indicadors i estudis útils, comparables i orientats a la presa de decisions.